Al llapis i a la ploma (Volum 15è de la Biblioteca Narcís Oller)
Darrer llibre amb textos originals publicat per Oller
Fitxa
Notes de color ofereix una imatge més matisada i rica del narrador Narcís Oller que no pas la que proporcionen les novel·les llargues, adreçades a acomplir amb aquell programa realista marcat per Yxart i Sardà.Ja era així a Croquis del natural i ho va continuar essent en els altres reculls de contes. Una part de les narracions se cenyeis a l’experimentació dels procediments realistes, però una altra bona part s’encamina per viaranys diferents.
Fitxa
(Comèdies i monòlegs)
«La producció teatral de Narcís Oller respon als mateixos estímuls literaris que orientaren la seva producció narrativa: els de la tradició realista. A més, les seves tra· duccions pretenen contribuir a la regene· ració de l’escena catalana en un moment de veritable crisi del model dramatúrgic impulsat primer per Frederic Soler i de l’escassa capacitat de convocatòria que tenien les fórmules literàriament més am· bicioses, si exceptuem el teatre d’Àngel Guimerà.» (Del pròleg de Ramon Bacardit)
Fitxa
«Tant com en el conte i en la novel·la exten· sa, potser més i tot, Narcís Oller va saber trobar la justa mesura literària en la novel ·la curta. La publicació de L’Escanyapobres (1884) va confirmar el narrador revelat en La Papallona. En aquest breu i intens relat, els canvis provocats per la industrialització serveixen de teló de fons al vigo· rós “estudi d’una passió” que el subtítol anuncia. Moltes coses s’hi insinuen, però el protagonisme correspon a l’avarícia, tema literari universal i etern, que havia proporcionat tipus inoblidables en obres mestres de l’escola realista a la qual Oller s’incorporava. En el deliri de la bogeria pel diner, l’Oleguer i la Tuies constitueixen dos magnífics i extrems “casos” de deshu· manització en el context contemporani.»
Fitxa
Història de mos llibres i relacions literàries
En aquest volum, es reuneixen els textos publicats anteriorment amb els títols Memòries literàries i Memòries teatrals, a cura d’Enric Cassany, professor de literatura de la Universitat Autònoma de Barcelona, el qual, en el pròleg, escriu: “Les Memòries d’Oller, per als lectors d’avui, són encara un document de primer ordre per entendre el narrador més ambiciós i de més projecció del XIX català; un document que combina l’autobiografia, la crònica literària i la crònica històrica […] Cal acudir-hi per descobrir quines són les condicions en què es mou la literatura catalana, i en especial la narrativa. La descoberta meravellada de la llengua pròpia com a llengua literària, la defensa de l’adopció del català en el marc espanyol, les dificultats d’editar en català, però també d’assegurar traduccions honestes al castellà i a altres llengües, la misèria del món editorial barceloní o la depauperació del teatre català apareixen amb un relleu i una força que un historiador de la literatura no podria imitar.”
Fitxa
Pilar Prim és l’última i la més contemporània de les novel·les de narcís Oller. Escrita en ple Modernisme, supera algunes de les limitacions de la seva narrativa anterior i s’endinsa en l’anàlisi psicològica d’una dona que afronta el repte de superar una feblesa que sap reconduir en determinació per decidir el rumb de la seva vida. L’estudi introductori va a càrrec de Rosa Cabré, professora de la Universitat de Barcelona, especialitzada en l’obra de Josep Yxart i de Narcís Oller.
Fitxa
La febre d’or, que aparegué en tres volums entre els anys 1890 i 1892, és la novel·la més extensa i ambiciosa de Narcís Oller. El tema bàsic és, un cop més, l’obsessió pel diner, centrada en la figura del nou ric que genera l’economia especulativa. A més dels sotracs de la Borsa, l’autor hi retrata la Barcelona de finals del segle XIX i converteix en protagonista el progrés, a través del projecte del ferrocarril de Vilaniu. En aquesta novel·la, Narcís Oller assoleix el ple domini de les tècniques realistes.
Editat per: Roger Roig i César
Introducció de: Josep M. Domingo
Fitxa
Figura i paisatge és un llibre clau en l’evolució literària de Narcís Oller, perquè es publica en plena crisi del narrador, deguda, sobretot, a la irrupció de les teories simbolistes, que modificaven la concepció realista de la novel·la que Oller havia seguit fins aquell moment. Les narracions del llibre mostren aquesta crisi i les contradiccions que comporta, perquè reuneix contes molt diferents: impressions poètiques en prosa, contes en sintonia realista i altres que anuncien procediments modernistes que anys després quallaran en autors com Víctor Català. Aquesta edició conté un estudi introductori de Jordi Castellanos, catedràtic de Literatura Catalana de la Universitat Autònoma de Catalunya.
Editat per: Roger Roig i César
Introducció de: Jordi Castellanos
Fitxa
Més informació a Cossetània.com
Àlbum Narcís Oller aplega documentació i imatges sobre la vida personal i literària de l’escriptor vallenc. Per la diversitat de les seves fonts i de la procedència de les imatges, Àlbum Narcís Oller és un llibre amb pocs precedents al país.
Amb la publicació d’aquest Àlbum Narcís Oller es produeix un punt d’inflexió en la Biblioteca Narcís Oller, que té com a objectiu tornar a posar a l’abast del lector la producció del gran escriptor català. Aquest volum fa un repàs de la seva trajectòria vital i literària, donant la veu al mateix Narcís Oller, a diversos contemporanis seus i a experts actuals en l’estudi de la seva literatura; tot plegat constitueix un mosaic que permet acostar-se a una figura cabdal de les lletres catalanes i entendre les seves circumstàncies personals i artístiques. Aquest àlbum està il·lustrat profusament: fotografies d’Oller i del seu àmbit familiar o de treball, imatges dels manuscrits de les seves obres i de les primeres edicions, documents de treball, la crítica periodística…
S’han fet moltes edicions sobre les obres d’Oller, però, com assegura el curador d’aquest àlbum, Roger Roig, “ningú havia aplegat d’aquesta manera la informació sobre la seva vida personal i literària. I és que, fins ara, s’ha fet amb pocs escriptors catalans”. De fet, pocs autors guarden tanta documentació pròpia com Oller. Roig assenyala que encara hi ha una gran quantitat de material per publicar, que podria donar lloc a altres “Àlbums Narcís Oller” diferents d’aquest.
Per a l’elaboració del llibre han estat necessaris dos anys totalment dedicats a la recerca i selecció de documents, valorant la seva transcendència i la qualitat de la reproducció, sobretot a la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i l’Arxiu Municipal de Valls, i s’ha col·laborat amb la Biblioteca Carles Cardó i l’Institut d’Estudis Vallencs. De la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova també se n’ha extret informació destacada, com ara els manuscrits de, La febre d’or, La bogeria i Pilar Prim, referenciats al llibre.
L’Àlbum Narcís Oller aplega tant la versió de contemporanis d’Oller i d’ell mateix, com de persones que avui estudien la seva obra. Això permet contrastar els canvis en el punt de vista sobre l’autor, considerat el “pare de la novel·la catalana” malgrat que passada una primera etapa d’enaltiment també se sentí arraconat. Segons Roger Roig, els estudis contemporanis “han posat a lloc l’obra d’Oller”; d’aquesta manera, permet fer-se una idea més completa del seu paper en les lletres catalanes.
Fitxa
Autors: Jordi Ginebra, Margarida Aritzeta, Empar de Bofarull Bertran, M. Isabel Berenguer, Ricard Torrents i Jordi Tiñena
Sinopsi
Els dies 21, 22 i 23 de novembre de 2008 la Societat Narcís Oller va dedicar a Vilaniu unes jornades que comptaren amb una sèrie de sessions dedicades a estudiar l’obra i la personalitat del novel·lista vallenc, alhora que tingueren un cert aspecte de reparació històrica. En aquest llibre presentem els textos que es van llegir en la jornada central perquè perdurin i incrementin la bibliografia sobre Narcís Oller.
Fitxa:
Sinopsi:
La Papallona és la primera novel·la de Narcís Oller i la que va obtenir més èxit. Va inaugurar el realisme en la novel·la catalana del segle XIX. Inicia un retrat de la societat contemporània que es completa en novel·les posteriors, sobretot a Vilaniu, La febre d’or i La bogeria, i constitueix un univers narratiu coherent. Traduïda a unes quantes llengües, la traducció francesa es va publicar amb una carta- pròleg d’Émile Zola, llavors en el moment més àlgid de la seva fama, que reproduïm en aquesta edició. L’estudi introductori va a càrrec d’un dels millors especialistes en la novel·la, Laureà Bonet, professor de la Universitat de Barcelona.
Fitxa:
A Rurals i urbanes, Narcís Oller va recollir narracions curtes que havia donat a conèixer en publicacions periòdiques i que anteriorment no havia reunit en llibre. Publicat quan Oller més apartat estava dels cercles decisius de la cultura catalana, només s’havia reeditat en les obres completes del novel·lista. Aquesta edició a la Biblioteca Narcís Oller constitueix l’ocasió de descobrir unes narracions molt variades que mantenen una vigència plena per al lector actual. S’hi troben peces com “Un divendres de la Solís”, fonamental per comprendre el procés d’escriptura de la novel·la Pilar Prim.
Més informació a http://www.cossetania.com/mostrar_producte.php?prod=969
Rurals i Urbanes pot adquirir-se també en format electrònic, i és, doncs, el primer e-llibre de Narcís Oller. Més informació a http://edi.cat/rurals-i-urbanes.html
Octubre 2009: Cossetània publica la ruta literària sobre Narcís Oller que meresqué el Premi Baldiri Reixac 2006.
Fitxa
Narcís Oller: una ruta literària per Valls esdevé un ampli conjunt de propostes didàctiques per tal de treballar des d’una perspectiva interdisciplinària un dels autors cabdals de la Renaixença catalana. És un itinerari per la ciutat de Valls basat en Narcís Oller. El seguiment de tots o d’una part dels espais permetrà conèixer millor la trajectòria d’aquest gran escriptor i el seu entorn. La lectura completa o parcial dels textos d’Oller, combinats amb refl exions i comentaris sobre l’obra, els moviments estètics del moment, les tècniques literàries i l’època donaran als alumnes una altra visió dels escriptors i dels seus textos.
“Per a veure bé la Naturalesa, per a assaborir un bon llibre, una pintura, una estàtua, un gran monument o una peça musical, no basten ulls, orelles ni cultura; cal tenir cor.”
Narcís Oller, Guspires
Fitxa
«Publicada set anys després de La febre d’or, la novel·la breu La bogeria (1899) és una aportació singular en la tradició narrativa catalana, tant pel que fa al tema —l’estudi particular d’un “cas clínic”, amb una forta dependència de la història política i social del país— com pel que fa a la trajectòria literària d’Oller. En el context de la fi de segle, l’obra evidencia el desenvolupament d’una nova orientació literària, en resposta al descrèdit de la novel·la realista i naturalista, a la vegada que converteix aquesta problemàtica en un dels centres temàtics de la ficció.»
Podreu trobar més informació sobre el llibre a la web de Cossetània
Fitxa
El dia 23 de novembre de 2008, en el marc de les Jornades Narcís Oller dedicades a Vilaniu s’ha presentat el segon volum de la Biblioteca Narcís Oller: Vilaniu. La presentació, feta a la una del migdia, a la sala d’actes de l’IEV i emmarcada en les Jornades Narcís Oller que s’han dut a terme del 21 al 23 de novembre de 2008 (vegeu programa complet a la secció documents), ha comptat amb la presència de nombrós públic.
Els parlaments han anat a càrrec del president de la societat, Magí Sunyer, de l’editor de Cossetània, Jordi Ferré, de la prologuista, Margarida Aritzeta, i del representant de l’Ajuntament vallenc, Roman Galimany. Tots han coincidit a qualificar la jornada d’històrica. Nogensmenys, publicar la novel·la de Valls i a cura d’una editorial vallenca, de vocació alhora local i nacional, és una fita que omple d’orgull el poble de Valls.
Podreu trobar més informació sobre el llibre a la web de Cossetània, i llegir-ne la ressenya del Diario de Mallorca
Fitxa
Amb Croquis del natural s’inicia la publicació de la nova Biblioteca Narcís Oller, que té la voluntat de tornar a posar a l’abast del públic en general totes les obres sorgides de la imaginació fèrtil i de la ploma versàtil de l’escriptor considerat com el pare de la novel·la catalana moderna. Publicada per primera vegada el 1879, aquesta opera prima d’Oller en català, està formada per quatre contes amb evidents traces realistes: “El vailet del pa”, “Tres mesos de món”, “Els que ho miren i els que hi van” i “El transplantat.
Més informació a www.cossetania.com